“«Menja’t una cama!». Modes de la poesia gastronòmica

Aquestes citacions inicials ens recorden la importància que té el menjar en la nostra cultura, un factor crucial de la identitat i que per raons diverses s’ha convertit en una veritable obsessió en el món actual. Ho demostren programes de la TV, seccions especials als diaris i revistes, revistes especialitzades i llibres i converses infinites en reunions familiars o d’amics. Hem arribat a l’excés. Potser perquè és veritat el que va escriure Aldo Buzzi a L’uovo alla kok: « Nei periodi di decadenza il culto della cucina diventa eccessivo. Plinio lamentava che un cuoco costasse più di un cavallo, “Clitone” scrisse La Bruyère “ebbe in vita due sole occupazioni: desinare la mattina, cenare la sera” » (Buzzi 1979, 15). Aquí m’interessa només un aspecte d’aquesta obsessió: la poesia gastronòmica.