Les memòries d’Aurora Bertrana són un monument literari notable. La relació entre vida i obra resulta palesa. A més és una de les primeres memòries d’escriptora en les nostres lletres. Però aquí no m’interessen qüestions de gènere –femení– sinó de gènere –literari, autobiogràfic. Perquè l’escriptura d’unes memòries és una operació molt delicada i pot esdevenir un parany per l’autor i els lectors. De primer vull presentar unes notes sobre la literatura autobiogràfica per completar-la amb una reflexió sobre les Memòries d’Aurora Bertrana. Començar a escriure les memòries cap al final de la seva vida té uns objectius d’ordenar i controlar el futur de la seva fama. Es troba en la posició de seguir una tradició, però alhora sent la crida de la rebel·lió que l`havia guiada tota la vida. Neus Real parlava d’una “vida fora del comú per una catalana del seu temps” o Xavier Pla destacà “la reivindicació de la independència personal, la defensa de la individualitat, la creença en la força de voluntat i la perseverança individual, l’exaltació de l’inconformisme social, la set d’aventura, la curiositat insaciable i l’amor pels mons desconeguts”. Per això podem afirmar que Bertrana fa una “negociació” de l’autobiografia entre l’afirmació i la subversió, la continuïtat i la innovació.
“El que dic és veritat”. Aurora Bertrana i la literatura autobiogràfica
Bou, Enric
2019-01-01
Abstract
Les memòries d’Aurora Bertrana són un monument literari notable. La relació entre vida i obra resulta palesa. A més és una de les primeres memòries d’escriptora en les nostres lletres. Però aquí no m’interessen qüestions de gènere –femení– sinó de gènere –literari, autobiogràfic. Perquè l’escriptura d’unes memòries és una operació molt delicada i pot esdevenir un parany per l’autor i els lectors. De primer vull presentar unes notes sobre la literatura autobiogràfica per completar-la amb una reflexió sobre les Memòries d’Aurora Bertrana. Començar a escriure les memòries cap al final de la seva vida té uns objectius d’ordenar i controlar el futur de la seva fama. Es troba en la posició de seguir una tradició, però alhora sent la crida de la rebel·lió que l`havia guiada tota la vida. Neus Real parlava d’una “vida fora del comú per una catalana del seu temps” o Xavier Pla destacà “la reivindicació de la independència personal, la defensa de la individualitat, la creença en la força de voluntat i la perseverança individual, l’exaltació de l’inconformisme social, la set d’aventura, la curiositat insaciable i l’amor pels mons desconeguts”. Per això podem afirmar que Bertrana fa una “negociació” de l’autobiografia entre l’afirmació i la subversió, la continuïtat i la innovació.File | Dimensione | Formato | |
---|---|---|---|
b119. EBou Aurora Bertrana Lite autobiografica.pdf
accesso aperto
Tipologia:
Documento in Post-print
Licenza:
Dominio pubblico
Dimensione
1.56 MB
Formato
Adobe PDF
|
1.56 MB | Adobe PDF | Visualizza/Apri |
I documenti in ARCA sono protetti da copyright e tutti i diritti sono riservati, salvo diversa indicazione.